Per si algun dia no pots creure res d’allò que de mi et diuen….
Recorda: ens vam estimar. No vam sentir ni rellotges, ni campanars… ni la remor de l’amor nostre ferint-ne d’altres.
Per si algún dia no puc creure res teu… i te m’acosto i enmudeixo i corro…
Recordaré: ens vam estimar. Una guspira ho va encendre; i el foc cremava com abans, i desprès era bo de veure les brases.
Per si algun dia ens sembla una anècdota…
Recordaré: vaig sentir-me viva, encara que m’entesti, per sempre més, a negar-ho.
De Tria de poemes de Marta Pessarrodona.
La foto és de Emiel Maters
